La meva amiga i companya de feina Maribel, em va acompanyar fins la T1 de Barcelona. Ella, com molta gent que em coneix no es podia creure que estava tan nerviosa!! Doncs sí, no sóc una gran viatgera però tinc la sort de tenir un fill voltant pel món i amb l'excusa de visitar-lo ja m'ha portat a Austràlia, a l'Índia i aquest any toca Bangkok. Tot i els recents viatges, cada vegada que marxo tinc un neguit considerable, després sé que em passa i gaudeixo força de tot: del vol, dels aeroports, de veure molta gent diferent al que estic acostumada, fins i tot gaudeixo del menjar que ens donen durant el viatge. Algunes companyies com Fly Emirates es pensen que no has menjat en una setmana!!!
Els dies previs a aquest viatge vaig estar especialment nerviosa i no sabré mai per què, és una sensació poc racional i difícilment explicable. Em voltava pel cap trobar-me malament, que el meu fill no pogués recollir-me a l'aeroport de Bangkok, no entendre les hostesses o les diferents indicacions, .... No ho sé... Vaig passar uns dies que tot em semblava difícil.
Un parell de dies abans de marxar, en Pol em comfirma que serà a l'aeroport, la maleta que m'ha deixat la Meritxell està preparada i jo tinc tot el que necessito a punt: començo a relaxar-me, però de camí a l'aeroport em tornen a venir aquells nervis... I la Maribel rient!!!
Per acabar-ho d'adobar rebo un missatge: "Mama, has pensat en vi????" Ostres, porto pernil, xoriç, formatge, cremes, xampú, maquillatge, ..... Però no! No havia pensat en vi. De sobte tinc un atac d'estrés de com m'ho faré per comprar i facturar "el vi". Ja ja!!! Ara ric però en aquell moment....
Va ser tot moooooolt fàcil. Just al costat d'on havia de facturar hi ha una botiga esplèndida amb una dependenta encara millor que m'embolica i posa a la maleta un parell d'ampolles!!!
Vaig a embolicar amb plàstic la maleta, per protegir-la i també per dissimular al màxim l'olor i el que portava de menjar!!!
Una vegada a la cua de facturació, esperava tranquil·lament a que obríssin i, de sobte començo a sentir-me una mica ofegada i rodejada d'una marabunta de persones molt carregades i cridaneres seguint en petits grups als seus guies amb una banderola de cada color que anava cridant frases incomprensibles. Sense cap compte amb la meva maleta i sense cap respecte al torn de cua, em veig rodejada de centenars i centenars de xinesos tan nerviosos com jo.
No pot ser!!!! No pot ser que vagin a Dubai amb el mateix vol!!!!! Doncs sí. Ja em podia anar acostumant als crits i les empentes que tindria companyia assegurada les properes 7 hores!!!!!
Per sort l'hostessa de la classe business em va salvar d'una hora de cua fent-me passar pel seu taullell i facturant-me la maleta en 5 minuts!!! Li estic ben agraïda!!!!!
La cosa no acaba aquí: Mentre féiem cua per l'embarcament un grup "rebelde" no volia situar-se a la cua corresponent i els auxiliars de vol gairebé perdien els estrebs per fer-los entendre el que s'havia de fer. Fins que no apareixia algú que els traduïa, ells, tossuts, no es movien. Jo no sabia si riure o estressar-me. Com que els nervis ja els portava des de feia estona i estava al·lucinada, vaig optar per mirar-m'ho com un espectacle, que per cert, va durar gairebé mitja hora i va començar tard l'embarcament. No detectava cap català o espanyol però vaig saber que aquell macro grup era un equip de treballadors xinesos als quals els seus caps els van pagar unes minivacances a Barcelona.
Ai!!! jo feliç asseguda al meu lloc i s'atansa un auxiliar de vol, en Marc, que m'explica que no hi ha cap català en tot l'avió, que hi ha només una parella més d'espanyols i que s'ofereix pel que sigui. Jo li agraeixo l'atenció i em col·loca la meva motxilleta de mà amb el seu equipatge, "aquí el trobaràs de seguida només hi ha el meu"- em va dir-.Què simpàtic, li vaig agrair l'atenció i li comento que volar m'estressa una mica. Ell em diu: "nosaltres sí que estem estressats, no hi ha manera que seguin", el grup de "rebeldes" estava al meu sector. Jo seia amb un parell de sudafricanes molt simpàtiques que reien molt del comportament dels veïns.
La rialla se'ns va passar de cop quan l'avió ja portava 45 minuts de retard en la sortida: no hi havia maneres. En Marc ve i m'explica que una persona està malalta i ha vingut l'estaff metge. Ara cap a quí, ara cap allà i l'avió sense sortir. Finalment fan baixar una parella de l'avió però, és clar, s'havia de baixar la seva maleta!!!!!!!
Total que vam marxar amb una hora i quart de retard.
Jo tenia una hora i 45 minuts de temps per poder agafar el vol de Dubai a Bangkok!!! En fi, vaig pensar que recuperaríem temps durant el vol.
Ja ja!!! Il·lusa de mi!!!! Quan ja ens havien donat sopar, les meves compnayes sudafricanes ja dormien, i jo ja començava a provar de tancar els ulls......
L'avió es belluga més del compte i comencen unes turbulències que van durar una hora i deu minuts!!!!!!!! Us ho imagineu??????
Moltes persones es van marejar i usaven les bossetes de paper, entre elles una sudafricana, pobra, quina marejada. Jo només em vaig espantar i en Marc va venir un parell de vegades a veure com estava. Ells no donaven l'abast, jo, sorprenentment, estava força confiada en que ja passaria, tot i que en un moment de debilitat, vaig pensar que el mòbil no em funcionava i no podria enviar un missatge de " això s'acaba, us estimo!!", com fan a les pel·lícules.
Quan la cosa es va calmar en Marc em va explicar que mai havia viscut un episodi tan llarg de turbulències i que hi havia molts vols a Bangkok des de Dubai. Que tranquil·la, que si no agafes el teu, Emirates et col·loca en un altre. Uffffffff!!!! Quin greu em sabia no poder arribar a temps.
Bé.... aterrem. Ens acomiadem amistosament amb en Marc! Quedaven 20 minuts per tancar l'embarcament del meu vol!!!!! Jo que baixo de l'avió i em poso a córrer com una descosida (ja us podeu imaginar, amb els peus inflats, sandàlies, després de gairebé 8 hores a l'avió..) De sobte una fantàstica hostessa ben mudada d'Emirates em diu "Bangkok???" i jo Yes Yes!!!! Frenada ràpida i m'ajunta amb la parella d'espanyols que eren a l'avió i ens acompanyen a preu fet fins a l'embarcament del nostre vol!!!!! OHHH! Que bé!!! i el millor: pujo a l'avió i no tenia ningú a la meva filera!!!! Tres seients per a mi soleta!!!! Quina tranquil·litat, plàcid vol de 6 hores i mitja més fins a BBK!!!!!
